Dins l’avost dal 2008, dins una clara e frescha matinaa, sus la plaça de la gleisa de Vinai, en Val d’Estura, província de Coni, un grop d’a pauc près cent personas s’enchaminava vèrs lo crinal entre l’Itàlia e la França. Era la premiera tapa d’un viatge de 70 jorns (63 tapas e 7 jorns de repaus) a travèrs tot lo sud de la França. La destinacion finala era Vielha, en Val d’Aran, en Catalonha, Espanha. Lo viatge es estat organizat da la Chambra d’òc embe la collaboracion de totas las organizacions occitanistas activas sal territòri, en mai qu’embe l’ajut, per lo tòc alpin-provençal, de la Fédération Française de la Randonnée pédestre. L’objectiu de la chaminada era la conoissença d’un territòri e la recòlta de testimonianças sus l’estat de la lenga. Lo resultat d’aquela recognicion son estats lo documentari En Viatge d’Elisa Nicoli, que recuelh una seleccion des entrevistas mai significativas; lo diari de viatge de Manuela Almonte, una recòlta d’experienças, eveniments, encòntres e de la quotidianitat dal chamin; lo volum fotogràfic Païsatges d’òc de Riccardo Carnovalini, que rechampa 42 images di païsatges da las Alps ai Pirenèus.

Lo viatge era dubèrt a qui que volguesse se jontar e marchar decò masque una tapa o qualqua ora. En tot, lo chamin dal grop fix – compausat da sèt personas – es estat acompanhat da 1480 presenças, embe una mesana jornaliera de 20 chaminaires, sensa comptar las tantas escolarèscas des calandretas o d’escòlas estatalas francesas qu’an partatjat lo chamin e son escapaas en bòna part al comptatge.

An chaminat de séndics e d’autri elejuts des administracions localas francesas, italianas e aranesas; las comunitats pichòtas e grandas (mas pus sovent pichòtas) an aculhit lhi chaminaires embe un’ospitalitat chalorosa, en demostrant embe lhi fachs l’actualitat e lo significat de la paraula convivéncia.

Lo chamin de l’Occitània a Pè a laissat una traça lònja 1322 km, en sobrant un deslivèl complexiu a la montaa de 48.100 mètres. Se lhi numres pòlon espaventar, dins la pràctica lo percors es de bèl far e accessible a tuchi. Son estats chausits sobretot lhi percors marcats des Grandes Randonnées (GR) de la FFRP, marcaas embe precision e equipaas da d’ostals de tapa.

Masque en cèrti cas son estats seguits de percors minors, o (en pauc d’ocasions) de viòls ren marcats. De tot aquò se dona còmpte dins la guida, qu’a coma mira de far conóisser un territòri a travèrs lo comun denominator de la lenga e de la peaa d’un viòl.