Da Sisteron a Pont-St-Esprit, dins la tèrra dal mistral
189,5 km 9 jorns de chamin
Las Alps degradon doçament dins las Prealpas. S’atravèrson las auturas meridionalas dal massís des Baronias: la Montanha de Lura e lo Mont Ventor. Se quiton las forèstas alpinas per d’ambients ben diferents, da las àridas pasturas eroduas da las calancas e de bòscs de rore, a las espléndidas forèstas de pins d’Alèp dal Mont Ventor. E lhi percors son tuchi de bèl far, embe de deslivèls e de dificultats luenhs d’aquilhi dal tòc alpenc. Se percorron d’itineraris devocionals e d’ancians chamins de pelegrinatge. L’itinerari talha lo chamin de Sant Jaume (Santiago), dont Sisteron era una crosiera; dins la campanha pareisson de chapèlas e de gleisas en estil romànic provençal, totas fachas de calcari, qu’es la peira símbol d’aqueste païsatge ensolelhat e balajat da l’aura. Un païsatge dai colors luminós, que van dal violet de la lavanda, al turqués de lhi escurs, dal color chaud di pasquiers bresits dal solelh, a l’òcra des ariçaduras des maison e al ros di lors cubèrts de cops. Tot aiçó dessot lo blòi cristalin dal cèl ramassat dal mistral. Es la Provença contiaa da Frederic Mistral e da Jean Jono, ente ressòna lo chant des cigalas e ente lhi vilatge son de luecs autant important que la natura que lhi environa. De vilatge rics coma Vaison, malaucèna, Sault, embe de centres istòrics da visitar per lors monuments, mas tanben de pichòts borgs, coma Montbrun o Flassan, reculhits a l’entorn de lors plaças bordaas d’àrbols, a la fònt, a las banchas qu’envidon a a sosta.
Dins la darriera part d’aqueste tòc, que Davala a de quòtas colinaras vèrs la granda depression de la valada dal Ròse, l’orizont es aquel de la cultivacion de la lavanda e des vinhas dal Côte du Rhône AOC. Sus de simples chamins de campanha s’atravèrson de vinhiers famós ental mond per lhi vins que produon. De vinhas bassas a arboret, esquasi a ras de tèrra per combàter l’aura; un terren qu’es tot de peiras arreondias de calcari, de depaus alluvionals dal grand flum, bòn a retenir la chalor dal solelh durant lo jorn, per lo relaissar dins la nuech e combàter la freid secha d’aquel vent, lo mistral, que bufa dal nòrd, mas que, tot d’un crèp, mena de profums e de colors tuchi mediterrans.
Le tappe:
12 – Da Sisteron a St Vincent Sur Jabron
13 – Da St Vincent sur Jabron a Montfroc
14 – Da Montfroc a Montbrun-les-Bains
15 – Da Montbrun-les-Bains a Sault-en-Provence
16 – Da Sault-en-Provence a Flassan
18 – Da Malaucène a Vaison-la-Romaine